Come back home…Sàhara…

Torna a casa, dilluns s’acaban les vacances en pau de la Sàhara, a les 16:00 sortirem cap a l’aeroport amb tots els nens i nenes saharuís que han pujat aquest any a Berga, Puigcerdà i la Seu, desprès de dos mesos fugaços marxen de nou i com cada any per reunir-se i trobar-se amb la seva familia.

A l’avió possiblement es trobaran amb amics i germans que han tingut la sort, com ells de podir sortir durant dos mesos del desert, dels campaments i de la rutina de refugiat, s’explicaran aventures, anècdotes i s’ensenyaran ferides de guerra, pròpies d’un nen que ha esta de vacances vivint cada segon i cada moment amb intensitat. Per nosaltres torna la rutina, guardar roba desfer llits i endreçar joguines, per alguns per darrer cop, doncs algún nen o nena ja no tornarà, per a d’altres fins l’any que ve.

En el nostre cas guardem les energies i la roba, per al seguent any, que això si ja serà el darrer, hauràn passat quatre doncs des que va arribar a casa nostra la petita Sàhara, amb la mitja melena, les dents blanques, i la mirada plena de vida i alegria, un fideu petit i baixet que ens ha ensenyat que  en el lloc més inhòspit del planeta hi viu gent,  i que la integració es tan fàcil com dir “hola”, aquest any ha despegat amb el català, el que ha fet que s’integrés més encara, i deixès amb la boca ben oberta a més d’un.

Com cada any hem rigut, hem jugat, ens hem enfadat, hem après també a adaptar-nos i a tenir més paciència, a après a escriure millor i a llegir més, cada any es un aprenentatge mutu, de fet res que no faríem amb una filla nostra, i cada any ens ho passem millor, serà per això que es fa curt.

Aquest estiu l’ha viscut diferent més intens i especial, intens per les activitats dins i fora del casal, piscines, bibliotèques, parcs infantils, i passejos pel passeig de la Seu, gelat en mà, i especial per l’embaraç de l’Emma que ha seguit d’aprop i l’ha fet sentir una més de la familia, sap que l’any que ve quan torni serem un més, i sap que com a germana gran haurà de ser responsable i cuidar de la Êlia, per això marxa contenta, per què quan arribi a casa possiblement contarà els dies que falten per veure la seva nova germaneta.

Sàhara, una abraçada ben forta, i fins l’any que ve.

Davidmsfoto